LA JUSTÍCIA POLITITZADA

Poca gent pot estar en desacord amb que un dels Principis més cabdals d'un Estat de Dret és la separació de poders. A priori, molt fàcil d'entendre. El legislatiu legisla, el judicial jutja, interpretant i aplicant les lleis, i l'executiu governa. També resulta fàcil d'entendre la conveniència de que aquests tres poders romanguin separats i que no hi hagi interferències entre ells. Perquè quan això passa l'Estat de Dret trontolla. Amb altres paraules, l'Estat deixa de tenir límits (el conjunt de normes per les quals es regeix la societat, el dret) i es converteix en un Estat absolutista, que fa i desfà arbitràriament,en funció dels seus interessos. La màxima, simple però entenedora, podria ser: Els tribunals han de ser autònoms respecte al governant, el parlament o legislatiu ha de contrarestar el poder del governant i les normes han d'assegurar que qualsevol ciutadà serà tractat igual davant la justícia. 

Quan un té ocasió de comprovar que quelcom tan elemental i bàsic no és respectat, sent ràbia, fàstic i fins i tot por. I, si a demés resulta que ets jurista i aquesta manca de respecte bé donada per un òrgan jurisdiccional (unipersonal o col·legiat), la sensació és més aferrissada. 

Òbviament que aquesta reflexió ve inspirada per casos concrets.

Casos que s'han donat i es donen, no només en aquest país on hi visc i treballo, anomenat Espanya, sinó també en el país veí, Andorra, de on em sento. 

Contra això poca cosa efectiva podem fer, a banda de revigoritzar el poder legislatiu, dotant-lo de coherència, dignitat i integritat, mitjançant l'elecció dels qui ens representen.

Tenint sempre molt clar que hi ha dos menes de polítics, els qui treballen per un bé social i els qui treballen per assolir un comfortable estatus (vitalici a poder ser).

Dit això, em llenço a la piscina, com es diu en argot col·loquial; i ho faig amb un desig: el desig de que es posi fi a la presó preventiva de Joan Pau Miquel Prats. Una presó preventiva que està sent una creuada expiatòria i un mal son, per ell i per la seva família. Una presó preventiva que dura gairebé dos anys, justificada amb febles arguments que condueixen indefectiblement a pensar, que la decisió no ha estat únicament sotmesa a criteris jurídics. Sinó presumptament conculcant (i acabo aquesta reflexió tal i com la començava) un dels Principis més cabdals d'un Estat de Dret, el de la separació de poders. 

Signat, 

Meritxell Armengol Sanz.